'Juntos, haremos Sáhara libre'

Avui llegia a El País que l'enviat especial de l'ONU per al Sàhara, Christopher Ros, ha acabat la seva primera gira pel Magrib amb un balanç no massa positiu, però amb una mica d'esperança pel poble saharià. Ros ha afirmat que s'intentarà arribar a un acord mutu però "que tingui en compte el dret del poble saharià a l'autodeterminació". Esperem que aquesta declaració d'intencions, aparentment clara, no sigui paper mullat.

Llegint aquest article m'han vingut al cap un munt de records. Fa dos anys vaig tenir la oportunitat de passar dues setmanes en una escola dels Camps de Refugiats saharians a Argèlia. Va ser una experiència única de la qual tenia ganes de parlar en aquest blog, i quan he llegit la notícia aquest matí he trobat l'excusa perfecta. Va ser una experiència única i increïble. Allà vaig tenir la oportunitat d’entendre una mica més la desesperació d’aquest poble, que viu a les portes d’un gran desert, que han construït una vida des del no res. Parlant amb un dels conductors que ens van portar des de l’escola fins l’aeroport de tornada em van quedar gravades unes paraules. L’home estava totalment a favor d’una guerra amb el Marroc. I jo, des del meu més innocent esperit pacifista vaig dir-li que com és que podia pensar això, si el Marroc tenia molt més mitjans, un exercit molt més potent, que en les guerres la gent mor. Ell, em va contestar tot indignat: però si ara és quan estem morint! Veig morir de fam nens cada dia! La veritat és que no vaig saber que contestar-li.

Viure experiències així et fan adonar del que és realment no tenir res a perdre.

*El títol és la tornada d'una cançó que els nens cantaven a l'escola on vaig estar.

A l'avantguarda i triomfants!

L'home és l'únic animal que cau dos cops amb la mateixa pedra. Aquesta és una de els grans veritats del segle XXI. El dimarts 3 de febrer, dos submarins van xocar mentre navegaven pel fons de l'oceà Atlàntic. Aquestes naus portaven en el seu interior míssils intercontinentals nuclears, a part del reactor nuclear de cadascún d'ells. El fet, però, no va transcendir fins dues setmanes més tard, amb la publicació de la notícia per part del diari britànic The Sun. El fet dissonant en aquest fet, tant familiar en la història de la humanitat, és que no es tractava de dos submarins enemics com es feia en temps més freds. Es tractava del Vanguard, anglès, i de Le Triomphant, francès. Dues potents armes que ens podrien haver posat a tots en gran perill. L'incident no ha estat "seriós", però, segons han comunicat fons oficials.

Els ciutadans no sabem mai el que passa. Confiem en que el destí de les nostres vides està en mans de professionals capacitats. Però fets com aquests demostren que no estan ni molt menys en l'avantguarda i que difícilment acabarem triomfant. L'única manera d'estar segurs que una arma no serà disparada és no tenint-la.

Fets com aquests demostren també la incomunicació existent avui en dia entre els membres de l'OTAN. Fins a quin punt ha arribat la desconfiança en el gènere humà que dos grans aliats com França i Gran Bretanya no es revelen la posició dels seus submergibles. Amb quina cara mirem a certs països i els diem que no són responsables per posseir un armament nuclear, quant els que se suposa que sí que ho són cometen errors d'aquesta magnitud? La tercera guerra mundial no serà pel petroli, ni per territori, ni per ambició, ni tan sols per l'aigua, com alguns s'atreveixen a profetitzar. La tercera guerra mundial serà a causa de l'estupidesa humana.

Islandia reprèn la caça comercial de balenes a gran escala

Qualsevol persona que em conegui mínimament sap la fixació que em desperta Islàndia. Aquella illa que és l'entrada al centre del món, terra de víkings, tan magnètica i misteriosa. Per això, només les persones que em coneguin mínimament poden entendre el conflicte de sentiments dins meu quan llegeixo a la premsa que el Govern islandès augmentarà la quota de caça de balenes per als pròxims cinc anys. Aquesta serà, en total, de 250 exemplars anuals. El ministre de Pesca, Einar Gudfinnsson, (actualment fora del govern a causa de la mala gestió de la crisi pel conjunt de l'Executiu islandès) va justificar la seva decisió apel·lant a les recomanacions de l'Institut d'Investigacions Marines del país. El nou Govern provisional format en coalició amb el Moviment d'esquerra verda és una llum d'esperança per revocar aquesta decisió. Esperem que el seny retorni a les ments d'aquest homes. Tot i que no sabria dir si decisions com aquestes es prenen per falta de seny o per falta d’escrúpols.