8 de març Dia de la Dona

Seguint amb el tema de l'últim de l'últim post, avui és el Dia Internacional de la Dona, així que Felicitats a totes!

Tot i això, aquest any hi hagi poca cosa que celebrar. Diguin el que diguin, la situació de discriminació i desigualtat laboral (i no laboral) de les dones al nostre país és greu. El nivell educatiu no té repercussió directa en el mercat. Per posar un exemple significatiu i viscut gairebé de primera mà. El 60% dels estudiants de periodisme a Catalunya són dones, en front del 40% que són homes. Si mirem, però, l'activitat laboral veure'm que el 40% de periodistes en actiu són dones, davant del 60% de periodistes homes. Un altre exemple clar de la situació el trobem en el nombre de dones mortes en mans dels seus companys sentimentals per motius diversos, però sempre sobre aquella base de "la maté porque era mía".

També hem de reconèixer que es van fent passets (El ministeri d'Igualtat compleix un any de vida) però no són significatius, ni el resultat és satisfactori! Encara ens queda molta feina per fer.

Hi ha dues cançons de Bebe que parlen sobre aquest tema i que m'agraden molt. M'he decidit però, pe aquest, molt més positiu, per donar forces a totes aquelles dones que llegeixin això i que es puguin sentir, per qualsevol motiu, febles i vulnerables.

Perquè un ull nostre val tant com el de tots els homes del món!

Ull per ull... depén de per a qui...

Ameneh Bahrami és una dona iraniana, resident a Barcelona, de 30 anys. D'aquests, en porta 5 totalment cega i desfigurada. En el temps que porta a la ciutat comtal ha hagut de patir 17 operacions, 16 als ulls i una a la cara. Quant era estudiant d’Enginyeria electrònica a Teheran, un home li va llançar a la cara una gerra d'àcid sulfúric després que Bahrami refusés la seva proposta de matrimoni. Avui, viu d'una pensió de 400 euros que li dóna el govern espanyol i de la caritat de les persones que coneixen el seu cas.

Ara, després de tot aquest temps, el tribunal iraquià que porta el seu cas ha dictaminat sentència. A l'acusat se li aplicarà la llei de talió (reservada en la justícia islàmica per aquells casos de violència i danys físics intencionats). Segons aquesta, Bahrami té dret a deixar cec a l'home que va fer el mateix amb ella. Però, això si, com a Iran un home val el mateix que dues dones o, el que és el mateix, una dona val la meitat d'un home, només podrà deixar-lo cec d'un ull. Bahrami reclama el dret a tots dos ulls. Afirma que no vol venjança. sinó donar una lliçó a tots els homes que es creguin amb dret a destrossar la vida d'una persona (sigui dona o no) per una enrabiada de nen petit.

Pot semblar una barbaritat i no manifestaré la meva opinió al respecte. Només diré que em sembla una decisió coherent en un sistema judicial en el qual es pot condemnar una adolescent innocent a ser violada per quatre homes davant d'un gran públic, per una suposada "falta d'honor" comesa pel seu germà.