Oda a la primavera

M’encanta la primavera. De debò. Ho dic sense cap tipus d’ironia, ni rancor. És una estació realment única i especial que a tots ens embadaleix i ens fa sentir una mica més feliços. És l’època de les flors, les olors, els colors, el bon temps...

A mi particularment m’encanta no saber què posar-me cada matí quan em llevo. M’encanta sortir de casa amb un sol radiant, pensant que “ningú ho ha demanat però fa un bon dia!” i tornar a entrar amb un cel ben negre i amenaçador. M’encanta sortir al carrer i sentir aquella agradable coïssor que provoca el pol·len joguinejant dins les meves foses nassals, dins dels meus ulls, que poc a poc van prenent el color de les roselles al temps que aquestes van florint. Quin consol pensar que no totes les plantes que fan al·lèrgia floreixen a la primavera!

També m’agrada molt anar a passejar per parcs i places. Jardins plens de verd, de flors, mosques i mosquits. Quina alegria tornar a veure, després de tot l’hivern, aquests petits animalons que fan tan divertit sortir a voltar pel camp. Tornar a trobar-me amb les simpàtiques abelles i amb les erugues movent-se amb la seva graciosa lentitud. I, sobretot, l’animal més il·lusió em fa tornar a veure quan arriba la primavera és l’ésser humà enamorat. Aquells parcs plens de parelles estimant-se, veiem com els resulta físicament impossible separar-se més d’un centímetre l’un de l’altre i que em recorden que enguany, ha passat un Sant Jordi més sense que ningú em regali una rosa.

Sobre la primavera n’ha escrit gairebé tothom . Virgili amb les seves lletres, Vivaldi amb les seves notes. La primavera inspira com la millor de les muses els textos dels més grans. I tots coincidim, en com n’és de bella.

Un 21 de març Camilo José Cela va dir: “Hoy, lector amigo, nace la primavera. ¡Qué le vamos a hacer! Nadie pudo evitarlo, y aquí la tenemos, recién nacida y temerosa, aún tierna y calentita, trémula y ya cantada en todos los tonos, en todos los metros, en todas las voces”. Tan bella i tan vella, tant gastada i nova, tan igual i tant diferent. Per això quan em pregunten ¿quina és la teva estació preferida? Sempre contesto sense dubtar: la primavera.