Entrades
Hi ha moments en la vida en que notes que alguna cosa no encaixa. No pots saber ben bé que és. Aparentment, tot està al seu lloc: has acabat la carrera, tens feina (millor o pitjor) i, amb sort, una persona (i moltes en realitat) al teu costat. Però, alguna cosa dins et diu que no, que les coses no hauries de ser així. I et sents realment confosa. I culpable. Perquè no trobes motius per sentir-te malament. Perquè has estat realment afortunada a la vida. Però no estas bé, perquè saps que les coses no estan al seu lloc. Perquè notes el desordre per tot. Però no ets capaç de trobar l'element disonant. I fas petits canvis. Aquesta cadira la poso aquí, aquesta planta millor allà... Aquesta persona una mica més lluny, aquesta altra més a prop. I quan has acabat, tot continua igual.
Trobo que les coses no són al seu lloc, però no sé quin és l'ordre correcte.
1 comentari:
El desordre sempre és arreu, fins hi tot en l'ordre més ordenat de tots. Potser és que no és necessàri l'ordre, potser sent desordenats som més feliços, potser ens imposen un ordre, però la rebelió ens acaba portant al desordre...o potser simplement són moments.
Jo almenys, poso ordre al meu desordre, i així ja tot encaixa una mica més.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada